Famílies, us volem compartir un article molt interessant sobre el tema de deixar el bolquer que van escriure les companyes del CEIF Arraona.
Llegiu-vos-el en calma que us pot servir molt d'ajuda.
Permet-me deixar el bolquer, no
me'l treguis!
Deixar el bolquer moltes vegades ens suposa una gran incògnita, davant la qual sorgeixen molts dubtes i inquietuds. A vegades, però, només cal parar a pensar i reflexionar...
La primera etapa de creixença és el període de temps en que més evolucionem, en la que més ràpid canviem. Però aquest procés de desenvolupament tant motor com cognitiu no vol dir que sigui una carrera per veure si arribo primer, i em sembla que s'ha convertit en això, en una cursa entre els meus iguals, on la meva família vol que sigui el primer/a en aconseguir fites.
Un dels neguits que apareix en aquesta etapa és deixar el bolquer, però això ha de conviure conjuntament amb el control d'esfínters. Aquest és un procés més complex del que creiem, en el que hi intervenen factors relacionats amb el meu desenvolupament global:
- Adquirir una maduració cognitiva i un desenvolupament muscular que em permeti saber contraure i relaxar la musculatura en un temps i espai concret, així com tenir consciència de l'esquema corporal i els canvis posturals que viu el meu cos.
- Estar segur/a de mi mateix/a i no tenir por, i alhora manifestar desig, motivació, ganes i interès. Per a mi, aquest moment em pot remoure a nivell emocional, i per això necessitaré que m'acompanyis.
- Tenir la capacitat de decidir si estic disposat a deixar de banda allò que estic fent i sumar-me a la norma social d'anar a un espai concret per satisfer les meves necessitats.
Tots aquests factors poden variar, per la qual cosa és imprescindible que aquest procés de control es vinculi al meu ritme individual. De manera que has d'observar ben atentament els meus senyals, ja que jo et guiaré i indicaré quin és el moment més idoni, sempre que compti amb el teu suport i acompanyament.
Observa’m, escolta’m i acompanya’m, ningú millor que jo sap quan estic preparat per fer un pas més i així t’ho aniré fent saber!
No hi ha edat ni estació!!
Quins senyals pots detectar?
- Començo a mostrar interès pel vàter en forma de joc, m'hi apropo, hi poso la mà, tiro la cadena,...
- Manifestaré que estic fent pipí i caca al bolquer.
- Quan em senti mullat o brut et faré saber que necessito que em canvïis el bolquer.
- Fa dies que el bolquer està sec quan em canvies, vol dir que començo a retenir i tenir cert control dels esfínters.
- Potser m'amagaré quan tingui ganes de satisfer les meves necessitats al bolquer.
Com em pots acompanyar?
- Respecta'm com a infant de forma empàtica i comprensiva. Deixa'm viure aquest procés de forma natural, sense presses i respectant el temps que necessiti sense forçar la situació.
- Fes-me partícip del moment i, així, desenvoluparé la meva autonomia.
- Posa paraules al que faig i anticipa qualsevol acció per donar-me seguretat i entendre la situació.
- Intenta no confondre'm, en el moment que decideixi deixar el bolquer que sigui tant a dins com a fora de casa. Estic preparat, t'ho demanaré!
- Si vols que aconsegueixi fites per autonomia i no pel premi, recompensa'm verbalment i no de forma material.
- Evitant els reforços negatius i els moments de tensió, em donaràs calma per afrontar la situació ("No passa res, et rento i canvio i en un altre moment ja arribaràs al vàter").
- Intenta no caure en comparacions entre els meus iguals ni en el parany de l'edat. Cadascú té el seu ritme!
També és important parar a pensar en el context. Heu de tenir present que potser estic immers en un moment de canvis externs que em poden afectar (com per exemple canvis a casa, inicis de nous períodoes escolars, naixement d'un/a germà/na), i pot ser que no sigui un bon moment per deixar el bolquer. A més, tot i haver assolit aquest objectiu, cal tenir en compte que aquest context em pot portar, o no, a fer possibles regressions. Tornar-me a posar el bolquer no és una equivocació ni un pas enrere, només una part del propi procés!
Ara ja saps com fer front a aquest procés amb mi... Jo marcaré els temps, t'ho aniré fent saber,... I junts farem un bon equip!
No tinguis pressa ni em pressionis, ni tampoc et pressionis tu! Tot té el seu moment i de ben segur que acabaré controlant on i quan faig les meves necessitas, no em cal ser el primer en aconseguir-ho, només vull viure-ho tranquil·lament i de forma respectuosa.
Aquest és un pas més en el meu camí de fer-me gran i autònom. Observa'm, escolta'm i acompanya'm, ningú millor que jo sap quan estic preparat per fer un pas més.
Permet-me deixar el bolquer, no me'l treguis!
Equip educatiu CEIF Arraona
