dijous, 29 de gener del 2026
LA IMPORTÀNCIA DE FOMENTAR L'AUTONOMIA ALS INFANTS
dimarts, 27 de febrer del 2024
LA QUOTIDIANITAT A L'ESCOLA BRESSOL
Aquests moments de vida quotidiana són essencials per al desenvolupament de l'infant i que aquests siguin més autònoms a l'hora de fer les coses. La quotidianitat són rutines i hàbits que es van repetint al llarg del dia, d'aquesta manera aporten seguretat i confiança en si mateixos. Ells són els protagonistes de la seva pròpia història i és per això que és l'infant qui marca el seu propi ritme en el seu procés vital.
Els àpats són moments de socialització entre els nens i les nenes i l'educadora o entre ells mateixos, comencen a sorgir les primeres converses. Nosaltres donem molta importància a que els infants dinin a la seva estança, ja que els hi dona molta més seguretat i es crea un ambient més tranquil i distes. D'aquesta manera l'educadora pot oferir a l'infant el temps necessari perquè cada vegada sigui més autònom.
Segons el procés maduratiu en que es troba l'infant, l'àpat s'ofereix de manera diferent:
- A la falda: de l'educadora, sent ella qui li doni el menjar.
- En cadira de tres postures: fet que permet a l'educadora atendre a l'infant estan a la seva alçada i és el nen/a qui té al seu abast el menjar.
- A taula en petit grup: els infants que dinen en taula ja són força autònoms per dinar sòls.
L'hora d'anar a dormir és un dels moments més importants de la vida quotidiana a l'escola bressol. Després dels àpats els infants van tranquil·lament al seu dormitori per descansar, a la nostra escola els grups d'1-2 anys ho fan a una estança i els infants de 2-3 anys ho fan al dormitori. És un altre moment molt important per crear vincles entre l'adult i l'infant. En aquesta estona de descans és l'adult qui acompanya a l'infant a treure's les sabates i estirar-se al seu llit. La durada de la son depèn de les necessitats de cada infant, és per això que nosaltres respectem el despertar espontani de cada nen/a. A mesura que cada infant es va despertant marxa amb l'educadora a l'estança del costat per posar-se les sabates, canviar el bolquer o l'infant més autònom va al lavabo a fer pipí.
"L'essencial és que l'infant descobreixi les coses per ell mateix. Tot el que obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un saber molt diferent d'aquell que aconsegueixi quan se li donen respostes". Emmy Pikler
dimarts, 14 de febrer del 2023
L'AUTONOMIA DELS INFANTS A L'ESCOLA BRESSOL
L’autonomia és la capacitat per desenvolupar-se amb independència en el mitjà en el qual els infants es troben. Aquesta, fa referència a la capacitat de prendre decisions, tenir opinions, realitzar les accions per nosaltres mateixos, en definitiva, és un objectiu prioritari dins de la primera infància.
L’adquisició progressiva de l’autonomia en els infants els porta a voler realitzar les diferents accions quotidianes per ells mateixos. Quan els nens i nenes descobreixen el plaer de poder fer les coses per un mateix. El “jo sol” els fa sentir grans, ja que comencen a veure que no depenen de l’adult per a fer certes coses i a vegades inclús es neguen a ser ajudats.
A l’escola, treballem l’autonomia des de ben petits., les primeres paraules i el control d’esfínters per exemple, són mostres importants del procés d’adquisició de l’autonomia.
A l’escola per poder ajudar els infants, partim dels hàbits i rutines, del quotidià i del dia a dia per potenciar i ajudar en el desenvolupament de l’autonomia i cura d’un mateix. Algunes de les situacions que aprofitem per treballar-la de forma transversal són posar i treure sabates, jaquetes, jerseis, beure aigua, rentar mans i cara, utilitzar el penjador, agafar coberts, fer pipí al vàter i recollir les joguines, entre d’altres.
L’infant té un paper primordial en el desenvolupament de l’autonomia, però si més no, en els adults recau la responsabilitat d'ajudar-los en aquest procés. És important tenir en compte el nivell maduratiu de l’infant, saber que tant a nivell cognitiu com a nivell motriu està capacitat per poder realitzar l’acció que li estem demanant. En segon lloc, és important donar el temps necessari, així com la confiança, perquè l’infant se senti segur i acompanyat, sense presses, i d’aquesta manera poder realitzar l’acció de forma autònoma.
Des de la visió de l’infant, el paper de l’adult a l’hora de treballar l’autonomia és: “Ajuda’m a fer-ho per mi mateix.” Per això el que els infants necessiten és la confiança que poden fer les coses per ells mateixos, desenvolupar una determinada destresa per mitjà de la repetició, un ambient adequat que potenciï la llibertat de moviment i autonomia, i el desenvolupament de la psicomotricitat fina i gruixuda.
És per això que el dia a dia a l’escola, a través dels hàbits i rutines, així com de les diferents propostes, volem donar les eines necessàries als més petits perquè a poc a poc, a través de la imitació i la repetició, puguin desenvolupar-se com a persones autònomes.


