L’autonomia és la capacitat per desenvolupar-se amb independència en el mitjà en el qual els infants es troben. Aquesta, fa referència a la capacitat de prendre decisions, tenir opinions, realitzar les accions per nosaltres mateixos, en definitiva, és un objectiu prioritari dins de la primera infància.
L’adquisició progressiva de l’autonomia en els infants els porta a voler realitzar les diferents accions quotidianes per ells mateixos. Quan els nens i nenes descobreixen el plaer de poder fer les coses per un mateix. El “jo sol” els fa sentir grans, ja que comencen a veure que no depenen de l’adult per a fer certes coses i a vegades inclús es neguen a ser ajudats.
A l’escola, treballem l’autonomia des de ben petits., les primeres paraules i el control d’esfínters per exemple, són mostres importants del procés d’adquisició de l’autonomia.
A l’escola per poder ajudar els infants, partim dels hàbits i rutines, del quotidià i del dia a dia per potenciar i ajudar en el desenvolupament de l’autonomia i cura d’un mateix. Algunes de les situacions que aprofitem per treballar-la de forma transversal són posar i treure sabates, jaquetes, jerseis, beure aigua, rentar mans i cara, utilitzar el penjador, agafar coberts, fer pipí al vàter i recollir les joguines, entre d’altres.
L’infant té un paper primordial en el desenvolupament de l’autonomia, però si més no, en els adults recau la responsabilitat d'ajudar-los en aquest procés. És important tenir en compte el nivell maduratiu de l’infant, saber que tant a nivell cognitiu com a nivell motriu està capacitat per poder realitzar l’acció que li estem demanant. En segon lloc, és important donar el temps necessari, així com la confiança, perquè l’infant se senti segur i acompanyat, sense presses, i d’aquesta manera poder realitzar l’acció de forma autònoma.
Des de la visió de l’infant, el paper de l’adult a l’hora de treballar l’autonomia és: “Ajuda’m a fer-ho per mi mateix.” Per això el que els infants necessiten és la confiança que poden fer les coses per ells mateixos, desenvolupar una determinada destresa per mitjà de la repetició, un ambient adequat que potenciï la llibertat de moviment i autonomia, i el desenvolupament de la psicomotricitat fina i gruixuda.
És per això que el dia a dia a l’escola, a través dels hàbits i rutines, així com de les diferents propostes, volem donar les eines necessàries als més petits perquè a poc a poc, a través de la imitació i la repetició, puguin desenvolupar-se com a persones autònomes.
